Què dir de La Roda? Doncs igual que amb la Cova Fumada, només pensar-hi i ja hi vull anar a menjar el pernil amb pà amb tomàquet, les anxoves, els musclos, la tissana de cava i el mític pollastre a l’ast, segons la meva teoria, el millor del món.
El primer com que hi vaig ser, va ser l’estiu de 1984, i recordo perfectament els pares del Paco (Jaume i Quimeta) portant el negoci, i també que just el dia del 25è aniversari (1986), no hi vaig anar, sino al dia següent. Hi havia preus de feia 25 anys!
Pel 50 aniversari (2011) sí que hi vaig ser. Aquest cop, ens varen donar dues tasses commemoratives i la recaptació del dia va ser per causes solidàries. En Paco, la seva dona i els seus dos fills (Anna i Paquito), a més de l’equip incombustible a cuina i servei com el Luis, segueixen repartin somriures, pollastres i, al final sempre està el Paco per passar comptes i desitjar-nos “bon profit”.